Psicodiagnòstic
Abans de començar a treballar cal que explorem què li està passant al nen/a, sovint tenim informació que ens donen els pares però hi ha coses que se’ns escapen. El psicodiagnòstic és un procés que comença quan arriba la persona i continua quan s’està fent la teràpia, ja que hi ha aspectes més profunds que van sortint amb el treball personal que es va fent. La persona va fent conscients molts aspectes que al inici de la teràpia no en sabia res.
Utilitzem diferents tècniques de diagnòstic per ampliar la informació: l’entrevista, tècniques projectives gràfiques, el test de Rorschach, qüestionaris, altres test, etc. Tot un seguit de tècniques i instruments que ens permeten veure una mica més què hem de treballar o quins aspectes caldria que revisés la persona per a millorar.
Si es tracta d’una persona adulta probablement mitjançant la paraula podrem anar discernint què és el que el fa sentir-se malament. Tot i així, es poden utilitzar tècniques i tests per ampliar els àmbits d’introspecció i treball.
Psicoteràpia o teràpia individual
És un procés de comunicació entre un psicoterapeuta i la persona que acudeix a consultar perquè no se sent bé o perquè hi ha algun aspecte de la seva vida que no acaba d’anar bé.
El viure, el dia a dia, ens porta a trobar-nos amb problemes o conflictes que sovint els podem resoldre però hi ha moments en que la persona tota sola no se’n surt, necessita un cop de mà per a poder veure les solucions. És a l’espai que es crea durant la psicoteràpia, l’espai compartit pel psicòleg i la persona que consulta, on pot trobar les claus per poder revisar allò que no va bé. Alguns d’aquests aspectes poden ser: inseguretat, ansietat, estrés, tristesa, apatia, dependència emocional, poca autoestima, dificultats de relació amb els altres, una pèrdua, situació de crisis personal, trobar-se confós, pors, angoixa, patir mals de cap i/o de panxa, atacs de pànic…
En el cas dels nens podem trobar:
- conductes: que molesten, agressives, que són les que en els diferents entorns en que es mou no són adequades i li porten problemes
- pors: a anar a l’escola, a sortir de casa, a la foscor i a anar a dormir
- relació amb els altres: no es relaciona, es queda al marge, es baralla
- inseguretat: pensa que el treball que ha de fer no el sabrà fer
- tristesa
- desorientació
- nens talentosos o amb altes capacitats que tenen dificultats de relació amb els iguals.
Psicoteràpia de grup amb nens
Els grups de nens els organitzem per a oferir un espai en el que puguin millorar la relació amb els altres, que puguin aprendre estratègies per incloure’s en els grups de l’escola, que tinguin l’oportunitat d’expressar-se i que els escoltin, que participin activament en escollir jocs, que siguin respectuosos en el torn de paraules, que puguin contenir la impulsivitat que els surt, etc.
Quan un nen està en un grup de teràpia té l’oportunitat de fer conscients els aspectes que s’interfereixen en la relació amb els altres nens, i, de vegades, són els mateixos components del grup els que li van dient el que els molesta de la seva conducta.
Grupanàlisis
És una psicoteràpia de grup en la que un número reduït de persones es reuneix periòdicament. El grup està guiat per un psicoterapeuta per tal que s’hi generin dinàmiques en les que, de manera respectuosa, les persones participants poden treballar els temes que els preocupen o els angoixen de manera individual i ajudats pel grup.
La dinàmica que es va generant al grup de teràpia fa que allò que explica un dels components ressoni en els altres a l’haver viscut unes experiències similars. Els altres per la seva part li poden retornar un nou punt de vista des de la seva pròpia experiència.
La psicoteràpia de grup ajuda a la persona a conèixer-se a sí mateixa i a millorar les seves relacions interpersonals (a la família, amb els amics, a la feina, a la parella). Ajuda a realitzar canvis importants per millorar la qualitat de vida.
Algunes de les dificultats que es poden treballar són: dificultats en les relacions amb els altres, l’ansietat, les pèrdues, els traumes, l’estrès, por de parlar en públic, el impacte de les malalties cròniques, la inseguretat, la pèrdua de sentit, etc.
Creixement personal
Els grups de creixement personal donen la oportunitat a que la persona es pugui conèixer millor. Per dinamitzar-los sovint es presenta algun tema o material i a partir d’aquests cada un dels participants hi reflexionen i aporten el que en pensen o senten al respecte. Hi ha un exercici important d’introspecció que permet connectar i expressar les emocions i pensaments que van sorgint.
Les paraules són el vehicle més important d’expressió però també l’expressió corporal ajuda a completar la informació. També es pot treballar amb visualitzacions, amb meditacions centrades en l’aquí i l’ara, amb contes i metàfores, en representacions de conflictes, etc.
Així es pot millorar en l’autoconeixement i, de retruc, fer canvis en la pròpia vida, aconseguint sentir-se millor.
Treball amb pares i famílies
Els pares que consulten arriben dient que ja no saben com fer-ho, que no se’n surten amb el seu fill/a, que la seva conducta cada cop es pitjor, sempre l’estan renyant i/o castigant i ells no volen això, que tots acaben fent-se mal, que no entenen algunes conductes dels seus fill (mentides, robar alguna cosa, etc.), etc.
El treball que fem amb ells està orientat a que puguin tornar a sentir-se capaços de fer-se càrrec de l’educació dels seus fills veient quines coses han de modificar per a que això es pugui donar. Enfoquem cap a les capacitats de la família i en els seus propis recursos.
Es pot consultar per:
- males conductes
- discussions freqüents
- desacord entre els pares sobre l’educació dels seus fills
- canvis en la composició de la família
- mort d’algun dels components
- dificultats de tornar a la normalitat després d’una hospitalització o malaltia greu
- l’arribada a l’adolescència d’un fill/a i la desorientació dels pares
Treball amb parelles
És quan falla la comunicació amb la parella que la relació comença a no anar bé. Amb el pas del temps es va fent més difícil entendre’s amb l’altre. Sembla que es parlin dos llenguatges diferents i la possibilitat d’escoltar el que realment diu l’altre cada cop es torna més minsa. Es pot arribar a ser dos desconeguts i els retrets cada cop són més freqüents. A la persona que s’estima se li fa mal.
Treballem mitjançant la paraula i enfoquem a millorar la comunicació. Si millora la comunicació, la relació de la parella també millora podent-t’ho constatar en les mirades, en les paraules afectuoses que es recuperen, en la qualitat del tacte i el contacte i en les relacions sexuals. És a dir, en les ganes de estar junts.
Español